divendres, 21 de desembre de 2012

DEBAT AGENTS EDUCATIUS


El darrer dia de classe, vam fer un debat a tres bandes, sobre la integració de les TIC a l'àmbit educatiu, a l’escola i a les aules.
Vam dividir-nos en tres grups. Uns érem el govern de torn, uns altres l’equip directiu d’una escola i el darrer grup representaven el claustre docent d’una escola.
Cada grup va haver d’exposar el seu paré, quins eren els propis objectius, les exigències als altres i també els oferiments.
Ens vam adonar que tant el govern com els docents, cada un a la seva manera, tenia uns objectius i demanava una implicació als altres dos agents educatius, està clar però que les demandes dels mestres, eren demandes en benefici de l’alumnat. Cosa que pel que fa al govern, no quedava clar quin era el beneficiari de tals demandes i exigències.
Però la postura de l’equip directiu del centre era ben diferent. És a dir, intentava cercar camins pel centre i pels docents a partir de les exigències del govern, i alhora intentava respectar les exigències del govern tenint en compte les demandes dels docents, i tot plegat, sense descuidar-se de la realitat del centre.
La feina de l’equip directiu doncs, no es senzilla, ja que no només és un mediador, que també, sinó que és el responsable tant del bon funcionament del centre en totes les seves dimensions com de tenir present lo demandat des de el govern.
L’equip directiu, doncs, és com la base a on tot s’ha d’equilibrar, d’encaixar, per sort aquesta base està més a prop dels interessos dels mestres que no pas dels interessos del govern. I no oblidem que aquesta postura, sempre que es faci de forma responsable i valenta, beneficia als infants, i al cap i a la fi, és d’això del que es tracta.
Però a mode de conclusió voldria dir que els esforços de tots haurien d’anar alhora, cosa que actualment no passa. Tal com ens diu Pere Marqués, en el seu article 5 claves para una buena integración de las TIC en loscentros docentes, ens diu que una d’aquestes cinc claus es l’entesa entre els diferents agents educatius a on l’equip directiu ha de ser capdavanter “DECIDIDO APOYO DEL EQUIPO DIRECTIVO Y COMPROMISO DE LA  COMUNIDAD EDUCATIVA. Para una plena integración de las TIC, que  trascienda de las experiencias puntuales lideradas por el entusiasmo de  algunos profesores en sus clases, es necesario contar con un apoyo firme del  equipo directivo y el compromiso de  la comunidad educativa del centro  plasmado en el PEC. Por supuesto las Administraciones Educativas pueden  impulsar estos procesos facilitando recursos materiales (infraestructuras,  materiales de apoyo...), personales (asesores...) y funcionales  (recomendaciones, normativas favorables..).”
Així doncs és cosa de tots.

dijous, 6 de desembre de 2012

Una nova eina: PISARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI)

Les TIC i la poesia unides, la magia de les PDI:



Extret de: http://blocs.xtec.cat/cgalobar/category/pdi/

dijous, 1 de novembre de 2012

ESCOLA I FAMÍLIA, ESFORÇ COMÚ


Per reflexionar: Com ens podem ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Resseguint amb el que ja he comentat en entrades anteriors, les TIC estan dins del món educatiu també, per tant, hem de treure-hi al màxim partit d'elles, amb seny i a poc a poc, però amb ganes i amb il·lusió.
Així doncs també pot ser una bona eina quotidiana en la relació escola-família. Podem veure què ens diu la llei sobre aquesta relació. 
A l'annex II de: Orden ECI 3960/2007, ens parla de la necessària relació entre dos agents educatius: l'escola i la família, a on certament les NNTT han canviat el contacte entre ells: Resulta especialmente necesario que el equipo docente busque la manera más adecuada a cada contexto de dar a conocer y compartir con las familias el modelo educativo. Para ello es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares.
Els blocs de centre i d'aula, els correus electrònics de les mestres i dels pares, així com dels centres, etc..., són molt importants per tal que la família pugui estar informada, ja que, no podem obviar que ja no existeix un únic tipus de familiar nuclear sinó, n'existeixen varies, i a un dels tipus de família que pot beneficiar en concret, són les famílies amb els pares separats i també les reestructurades. El poder mantenir un contacte i rebre informació des de l'escola, saber què succeïx a l'aula a través de les eines 2.0, etc., és molt important per la família, convisqui junta o no, i això repercutirà de segur en el benestar de l'infant , sigui qui sigui que acudeixi a l'escola a acompanyar i a cercar al fill.
Per altre banda cal una implicació del docent, per fer que les TIC també serveixin de pont comunicatiu entre aquets dos agents educatius, n'hi ha que encara els fa por o respecte o no sé exactament què, que els familiars entrin a l'aula, s'interessin pel que fan els seus fills, ofereixin la seva ajuda, etc..., en canvi: “Otros maestros tienen una concepción social de su trabajo y entienden que una dimensión profesional es trabajar con las famílias; se esfuerzan por aprender nuevas estrategias para divulgar su hacer escolar entre los padres y madres e intentan implicarles y conseguir una participación activa y una corresponsabilización en el proceso de aprender” (AAVV, p.99). No hi ha dubte que és cap aquí a on s'ha d'anar i les NNTT ens poden ajudar molt.
Segons la meva experiència com a mare, tot va començar amb els missatges al mòbil per tal de recordar reunions, o conferències que es feien a escola, etc... que s'enviaven per igual a totes les famílies del centre. Després també van començar a enviar e-mails que provenien no només de missatges concrets del centre sinó que aquest, ens reenviava correus de qualsevol tema educatiu que als pares ens pogués interessar, articles, xerrades, trobades, etc. 
La mestra també s'ha animat a enviar correus amb temes pertanyents al grup aula, de manera que hi ha una comunicació més directe amb els pares, a més tots tenim el seu mail per si necessitem comunicar-nos amb ella, cosa que també marca generositat per la seva part. I no ens podem oblidar del conseqüent estalvi de paper.
Després també s'han animat a fer reunions amb suport audiovisual, normalment amb powers point i projectors. Per tal cosa, al igual que amb els blocs, no podem obviar que cal tenir una cura estètica a la hora d'oferir aquests materials, ja que han de complementar de manera amable i positiva.
Finalment, els blocs de centre i d'aula. 
Aquests darrers fan que el dia a dia a l'aula s'obri al món, que les famílies sàpiguen què passa, què fan els seus fills, poden veure vídeos i fotografies d'excursions; poden veure nous racons que s'han creat; poden escoltar les cançons que canten a classe, etc.
Ara, això si, en aquest cas és important que la comunicació sigui bidireccional, que hi hagi un feed back, que hi hagi una participació activa per part dels pares, que s'involucrin.
Per exemple, en els blocs, cal que els pares, no només hi entrin i s'ho llegeix, que per suposat això ja és molt, però també cal que hi participin, que deixin un comentari, si més no de tant en tant.
Ara bé, la calidesa d'un to amable, d'un ritme tranquil, d'un somriure, d'unes paraules al anar-los a recollir, d'una mirada d'agraïment,... Per a tot això, cal el contacte personal, contacte humà, que mai mai s'ha de perdre, perquè és insubstituïble.
Com a pares, si tenim la possibilitat de ser actius en l'educació dels nostres fills a l'escola, no podem deixar passar la oportunitat. I si des de l'escola, no ens la donen, l'hem de demanar nosaltres, ens hem d'oferir.

BIBLIOGRAFIA:
- Orden ECI 3960/2007
- VV.AA. (2009): La participación de los padres y madres en la escuela. Barcelona, Graó
He trobat una pàgina fabulosa, plena de jocs interactius pels infants. N'hi ha de tot tipus!
A més, estan classificats per edats, idioma, area i nivell. Pots cercar el que s'adapti més al teu grup classe, segons si esteu fent algun projecte en concret  o segons els interessos i curiositats dels infants. També si teniu fills, de segur que trobareu un joc que s'adapti a ells.
M'han agradat perquè estan fets amb molta cura, si més no els que m'he estat mirant i a més, al estar classificats pots cercar allò que t'interessi d'una forma més cómode.

Però en aquesta pàgina, no hi ha només activitats, també hi ha un tou de recursos perquè creis allò vulguis!


dimecres, 31 d’octubre de 2012

AUDACITY edició de so


"Amants" d'Egon Schiele

He creat un poema, a partir del poema d'en Joan Vinyoli "Recordo perfectament" . Després le convertit en cunya radiofònica amb el programa AUDACITY, 
El meu poema es títula CORBES, el podeu escoltar aquí, juntament amb la imatge que m'ha acompanyat mentres el creava, 
Tant el meu poema, com el d'en Joan Vinyoli, el podreu trobar per escrit al meu bloc principal.





Si us interessa tenir aquest sofware lliure i fer experiments amb música, cants, so, renous, paraules,... us deixo l'enllaç des del que us el podeu descarregar:
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Audacity

Consell: És important posar-li imaginació i no tenir por de fer coses estranyes (o ridícules), lo important és experimentar i aprendre.
Aquest consell val per tot el món de les TIC, sempre pots tornar enrera!!


divendres, 26 d’octubre de 2012

CACERES DEL TRESOR


Els infants es poden convertir en
investigadors, seguint pistes!
Aquesta setmana, ara si, ens hem endinsat en els primers usos dels recursos educatius 2.0, a les aules. Per començar hem vist un recurs força interessant i que personalment no el coneixia, LA CACERA DEL TRESOR, per diverses qüestions que no podem passar per alt:
  • S'integra el que el currículum diu sobre les noves tecnologies (veure l'entrada anterior), i d'aquesta manera s'afavoreix el coneixement de les TIC donant la mateixa oportunitat a tots els infants.
  • Adquireixen informació, coneixement, destresses i aprenentatges a través d'un canal indiscutiblement necessari per a la nova formació dels infants.
  • Permeten, des de un forma innovadora, creativa i lúdica, ampliar coneixements.
  • I una de les més importants, pel que fa a competència digital dels docents, que és que hi ha la possibilitat de que un docent mateix crei una Cacera del Tresor, enfocada en el grup aula en concret, en les seves necessitats, dirigits als aprenentatges que es fan a l'aula i en els interessos i curiositats dels propis nens, és a dir una Cacera del Tresor “a mida”.
Tal com ens diu en J.Adell Las cazas del tesoro son estrategias útiles para adquirir información sobre un tema determinado y practicar habilidades y procedimientos relacionados con las tecnologías de la información y la comunicación en general y con el acceso a la información a través de la Internet en particular.”

Així doncs, què és una Cacera del Tresor?
És una activitat didàctica, a on el medi usat és Internet. Es tracta d'una pàgina web amb una serie de preguntes i una serie d'enllaços, mitjançant els quals, l'alumne ha de trobar les respostes a aquestes preguntes, un cop trobades les respostes i per a finalitzar l'activitat, acostuma a haver-hi una pregunta, “la gran pregunta”. Per a trobar resposta a aquesta pregunta, ja no hi ha enllaços a l'abast de l'alumne, sinó que l'alumne ha d'integrar i valorar allò aprés durant tota l'activitat.
Però visitant diverses caceres per la xarxa, he trobat que n'hi ha de ben diferents. A vegades els recursos no son només links sinó cançons, poemes, balls,... i ofereixes la informació directament i la gran pregunta final no es pregunta i resposta sinó que també pot ser fer una activitat plegats o de forma individual.
Així doncs tenen parts comunes a totes les caceres que, a grosso modo, són:
Introducció amb preguntes principals
Preguntes varies
Recursos (webs) per tal de trobar les respostes a les preguntes anteriors
La gran pregunta final

En un primer moment, vaig pensar que era una activitat força impersonal i que no era adaptable als infants i als seus interessos, sinó ben al contrari, era l'infant qui s'havia d'adaptar a la Cacera proposada per la mestra, per tant un aprenentatge deslligat i poc significatiu.
Però al saber que un mateix pot crear-se caceres, la cosa fa un gir de 180º i acaba sent una eina del tot manipulable i adaptable a les necessitats i característiques de cada grup aula
A la xarxa podem trobar caceres classificades per àrees, per nivells educatius, webs per a crear caceres, també webquest que són un tipus de caceres del tresor per a nivells més superiors, ...
En el següent enllaç podeu trobar més informació i enllaços sobre aquesta nova eina 2.0:
Per acabar dir només que per el cicle d'Educació Infantil, se'n troben poques de caceres, potser perquè a aquesta edat encara maneja poc l'ordinador i la lectura, però això no ha de ser un impediment perquè el docent integri una activitat d'aquest tipus a l'aula, de forma més grupal i amb el mestre com a guia, i que la Cacera sigui més visual i sensitiva per tal que els infants gaudeixin i es sentin motivats per fer una activitat d'aquest tipus.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

COMEPTÈNCIA DIGITAL DELS PROFESSORS

Aquesta setmana ha estat plena de nous descobriments. Pel que fa al que creia que sabia i pel que creia que no sabia i he anat aprenent.
El que creia que sabia, va quedar ben “esclafat” quan vaig veure el vídeo d'en Jordi Adell sobre la COMPETÈNCIA DIGITAL DELS PROFESSORS, ja que quan ho vaig sentir a classe, sense entrar en detall, creia que jo estava a la fase 4 ... il·lusa de mi!
Després quan vaig veure el vídeo a on n'Adell, clarificava el què significava cada fase, me'n vaig adonar que dec estar entre la fase 2 i la 3.
Això no fa més que donar-me força per seguir aprenent.
Jutgeu vosaltres mateixos a quin nivell esteu (resum de l'explicació d'en Jordi Adell):

1º FASE D'ACCÉS: aprendre us bàsic de la TIC, això porta un any com a mínim.

2º FASE D'ADOPCIÓ: emprem la tecnologia com a suport del que fèiem abans de forma tradicional, ex: canó i power point com una espècia de pissarra electrònica. És ús però no innovació.

3º FASE D'ADAPTACIÓ: integrem tecnologies a les pràctiques tradicionals, però augmentant la productivitat, el ritme i la quantitat de treball. Els alumnes comencen a utilitzar aplicacions per fer el que feien abans.

4º FASE D'APROPIACIÓ: li donem un valor a la tecnologia, l'emprem quan és necessària, com a una eina més. Quant comencen a experimentar noves maneres de treballar didàcticament utilitzant la tecnologia obrint-se a possibilitats que sense la tecnologia no serien possibles.

5º FASE D'INNOVACIÓ: descobrim noves formes d'emprar la tecnologia i ja innovam. Utilitzem tecnologia de manera com ningú ho ha fet abans, innovem, creem coses noves. Descobreim nous usos per a la tecnologia o les combinem de forma innovadora. Ex: google earth


EDICIÓ DE IMATGE: GIMP

La segona part de la setmana, el que he posat que creia que no sabia i he anat aprenent, ha sigut fantàstic. Encara no sóc cap experta, però augur poder fer coses molt creatives i a més poder-les compartir amb els altres, ja siguin infants o adults.
L'edició d'imatge va traient el seu fruit. Mireu el que he fet al taller: 




Ja sé que no és res excepcional, però per a mi és una gran conquesta, que prometo anar millorant.