ESCOLA I FAMÍLIA, ESFORÇ COMÚ

Per reflexionar: Com ens podem ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Resseguint amb el que ja he comentat en entrades anteriors, les TIC estan dins del món educatiu també, per tant, hem de treure-hi al màxim partit d'elles, amb seny i a poc a poc, però amb ganes i amb il·lusió.

Així doncs també pot ser una bona eina quotidiana en la relació escola-família. Podem veure què ens diu la llei sobre aquesta relació. 
A l'annex II de: Orden ECI 3960/2007, ens parla de la necessària relació entre dos agents educatius: l'escola i la família, a on certament les NNTT han canviat el contacte entre ells: Resulta especialmente necesario que el equipo docente busque la manera más adecuada a cada contexto de dar a conocer y compartir con las familias el modelo educativo. Para ello es esencial el diálogo, la comunicación y el establecer cauces y formas de participación de las familias en el centro y de relación entre padres y educadores. En este sentido las tecnologías ofrecen nuevas posibilidades para que las familias obtengan y aporten información, por ejemplo, a través de las páginas Web de los centros escolares.

Els blocs de centre i d'aula, els correus electrònics de les mestres i dels pares, així com dels centres, etc..., són molt importants per tal que la família pugui estar informada, ja que, no podem obviar que ja no existeix un únic tipus de familiar nuclear sinó, n'existeixen varies, i a un dels tipus de família que pot beneficiar en concret, són les famílies amb els pares separats i també les reestructurades. El poder mantenir un contacte i rebre informació des de l'escola, saber què succeïx a l'aula a través de les eines 2.0, etc., és molt important per la família, convisqui junta o no, i això repercutirà de segur en el benestar de l'infant , sigui qui sigui que acudeixi a l'escola a acompanyar i a cercar al fill.

Per altre banda cal una implicació del docent, per fer que les TIC també serveixin de pont comunicatiu entre aquets dos agents educatius, n'hi ha que encara els fa por o respecte o no sé exactament què, que els familiars entrin a l'aula, s'interessin pel que fan els seus fills, ofereixin la seva ajuda, etc..., en canvi: “Otros maestros tienen una concepción social de su trabajo y entienden que una dimensión profesional es trabajar con las famílias; se esfuerzan por aprender nuevas estrategias para divulgar su hacer escolar entre los padres y madres e intentan implicarles y conseguir una participación activa y una corresponsabilización en el proceso de aprender” (AAVV, p.99). No hi ha dubte que és cap aquí a on s'ha d'anar i les NNTT ens poden ajudar molt.

Segons la meva experiència com a mare, tot va començar amb els missatges al mòbil per tal de recordar reunions, o conferències que es feien a escola, etc... que s'enviaven per igual a totes les famílies del centre. Després també van començar a enviar e-mails que provenien no només de missatges concrets del centre sinó que aquest, ens reenviava correus de qualsevol tema educatiu que als pares ens pogués interessar, articles, xerrades, trobades, etc. 
La mestra també s'ha animat a enviar correus amb temes pertanyents al grup aula, de manera que hi ha una comunicació més directe amb els pares, a més tots tenim el seu mail per si necessitem comunicar-nos amb ella, cosa que també marca generositat per la seva part. I no ens podem oblidar del conseqüent estalvi de paper.

Després també s'han animat a fer reunions amb suport audiovisual, normalment amb powers point i projectors. Per tal cosa, al igual que amb els blocs, no podem obviar que cal tenir una cura estètica a la hora d'oferir aquests materials, ja que han de complementar de manera amable i positiva.

Finalment, els blocs de centre i d'aula. 
Aquests darrers fan que el dia a dia a l'aula s'obri al món, que les famílies sàpiguen què passa, què fan els seus fills, poden veure vídeos i fotografies d'excursions; poden veure nous racons que s'han creat; poden escoltar les cançons que canten a classe, etc.

Ara, això si, en aquest cas és important que la comunicació sigui bidireccional, que hi hagi un feed back, que hi hagi una participació activa per part dels pares, que s'involucrin.

Per exemple, en els blocs, cal que els pares, no només hi entrin i s'ho llegeix, que per suposat això ja és molt, però també cal que hi participin, que deixin un comentari, si més no de tant en tant.

Ara bé, la calidesa d'un to amable, d'un ritme tranquil, d'un somriure, d'unes paraules al anar-los a recollir, d'una mirada d'agraïment,... Per a tot això, cal el contacte personal, contacte humà, que mai mai s'ha de perdre, perquè és insubstituïble.

Com a pares, si tenim la possibilitat de ser actius en l'educació dels nostres fills a l'escola, no podem deixar passar la oportunitat. I si des de l'escola, no ens la donen, l'hem de demanar nosaltres, ens hem d'oferir.

BIBLIOGRAFIA:
- Orden ECI 3960/2007
- VV.AA. (2009): La participación de los padres y madres en la escuela. Barcelona, Graó

He trobat una pàgina fabulosa, plena de jocs interactius pels infants. N'hi ha de tot tipus!
A més, estan classificats per edats, idioma, area i nivell. Pots cercar el que s'adapti més al teu grup classe, segons si esteu fent algun projecte en concret  o segons els interessos i curiositats dels infants. També si teniu fills, de segur que trobareu un joc que s'adapti a ells.
M'han agradat perquè estan fets amb molta cura, si més no els que m'he estat mirant i a més, al estar classificats pots cercar allò que t'interessi d'una forma més cómode.

Però en aquesta pàgina, no hi ha només activitats, també hi ha un tou de recursos perquè creis allò vulguis!